HISTORIA DE VIDA

HOLA  sóc l'Eric, tinc 30 anys, visc  amb   la  meva  mare  i  em  considero un  noi  super  divertit, molt positiu i marxós.


Abans  d' haver  tingut l'accident  jo  era  menys  tímit,  un  exemple  es  que,  quan m'agradava  la  veu  d'una  noia  ja  anava  a  per  ella,  pero ara,  ja  no  sóc  tan  atrevit,  ara  m'ho  penso  molt  més  per  no  rebre  cap "xasco" al  meu  cor,  perque  no  m'agradaria rebre cap  mala  noticia  de  la  noia   que  m'agrada.


El  28 d'Octubre del 2002 vaig sortir  de  festa i  al  tornar  cap a  casa  amb  els  meus  amics amb cotxe  vam  tindre  un  accident.


Després  d'haver  passat  l'accident, la  meva vida  ha  canviat  molt  perque  abans  veia  tot  i  ara  no  puc  veure  res. He  tingut  que  fer-me a  la idea  de  que  sent  cec,  he  millorat  sent més pacient amb  tota  la gent. A més, estic  aprenent a  tocar  el  piano i a  cantar,  per  quan fagi audicions  amb  la Once.


Per  recuperar-me  faig piscina, gimnastica a  casa  meva. Tinc una terapeuta ocupacional  que ve  els dilluns  a  fer-me treballar per  que  jo  faci tasques per  la  meva recuperacio, i  també  vaig  a  Trace  els  dijous i  divendres, on  faig jocs  teatrals ,blog  i espavila't.


Els meus plans  de futur  són:  escriure una  cançó  per  la  meva  Supermare, crear  una música  amb  el  piano i  composar  més  de una  cançó per interés personal i tota aquella gent que vulgui escoltar-me. Per  últim, millorar amb  tot  el que  faci jo amb  el  tema del braille.

Doncs  ara  em  despedeixo  de tots  vosaltres,  adéu  a  tota la gent.